Avui, que no tinc escola, he decidit reprendre les entrades al blog que, per cert, tenia bastant abandonat.
Últimament, no tenia gaire ganes de publicar ja que m'he trobat inmersa en una forta crisi pedagògica que feia poc vàlid tot el que estava portant a terme a l'escola i , si no ho trobava vàlid, valia la pena compartir-ho?
Però com que les crisis porten a fer un pas endavant,o almenys aquesta és la meva opinió, he pogut descobrir nous enfocaments i maneres de fer que crec més satisfactoris per la meva manera de ser i de comprendre la infància i l'educació.
No sé si tot el que he descobert podré aplicar-lo a la meva vida a l'escola ja que no estic sola i algunes de les meves companyes són " de la vieja escuela" però ,tot plegat , m'ha anat bé per agafar noves energies , perspectives per un futur i ganes de lluitar per una escola millor.
Avui us deixo una de les meves grans descobertes l' Institut Pestalozzi.
Ja havia sentit a parlar de la seva manera de treballar i la seva mirada respectuosa envers els infants i els seus processos però quan m'he endinsat a fons, he quedat realment enlluernada.
Us passo un enllaç on podreu descarregar el llibre de Rebeca Wild Educar para ser. Una respuesta frente a la crisis.
És llarg, però val la pena.
