dilluns, 3 de març de 2014

REPRENENT EL BLOG ...

Avui, que no tinc escola, he decidit reprendre les entrades al blog que, per cert, tenia bastant abandonat.
Últimament, no tenia gaire ganes de publicar  ja que m'he trobat inmersa en una forta crisi pedagògica que feia poc vàlid tot el que estava portant a terme a l'escola i , si no ho trobava vàlid, valia la pena compartir-ho?
Però com que les crisis porten a fer un pas endavant,o almenys aquesta és la meva opinió, he pogut descobrir nous enfocaments i maneres de fer que crec més satisfactoris per la meva manera de ser i de comprendre la infància i l'educació.
No sé si tot el que he descobert podré aplicar-lo a la meva vida a l'escola ja que no estic sola i algunes de les meves companyes són " de la vieja escuela" però ,tot plegat , m'ha anat bé per agafar noves energies , perspectives per un futur i ganes de lluitar per una escola millor.
Avui us  deixo una de les meves grans descobertes l' Institut Pestalozzi.
Ja havia sentit a parlar de la seva manera de treballar i la seva mirada respectuosa envers els infants i els seus processos però quan m'he endinsat a fons, he quedat realment enlluernada.
Us passo un enllaç on podreu descarregar el llibre de Rebeca Wild Educar para ser. Una respuesta frente a la crisis.
És llarg, però val la pena.

13 comentaris:

  1. Marta me n'alegro moltíssim que tornis a renpendre el bloc, que t'he trobat a faltar !!!!!!
    el llibre ja me'l descarregaré que segur que és ben interesant.
    Molts ànims guapa i endavant !!!!!
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Magda!!!.... Gràcies pel teu comentari.
      Jo també us he trobat a faltar i penso que ja toca tornar. El blog és una eina fantàstica per veure que no estàs sola.
      Petonets.

      Elimina
  2. Hola Marta,
    molts ànims i molta paciència (i a respirar floretes...).
    És normal tenir aquestes "petites crisis".
    M'encanta la Rebeca Wild. Molt bona recomanació.
    Una abraçada.
    Txell

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Txell pels ànims.Agafaré el teu consell de respirar floretes.
      Petonets.

      Elimina
  3. Benvinguda Marta de nou, m'agrada molt aquest llibre! Jo sovint tinc aquestes crisis i per això fer formació "diferent" m'ajuda molt! Ara estic fent un curs al CRAEV, que es diu Introducció a l'educació viva i es basa en la pedagogia dels Wild; així que si vols més informació en parlem!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ana!
      Jo també vaig començar el curs del CRAEV. He fet els dòs primers mòduls, però aquest tercer, per motius familiars, no hi podré assistir. Quin llàstima!! Perquè és una passada!!
      Per cert, aniràs a la visita a l'escola dels Encants? Aquesta visita si que me l'he pogut combinar perquè la tenia programada de fa temps. Potser ens podem veure...
      Molts de petons.

      Elimina
  4. Marta et trobàvem a faltar.
    Com entenc aquestes paraules. ....i no dic res més. ...
    Benvinguda guapa.
    Besitos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Mireia!! Tots , de vegades... oi què sí?
      Molt de petons.

      Elimina
  5. Benvinguda bonica!
    Vaig a veure l'enllaç.

    ResponElimina
  6. Marta, m'han encantat les paraules de tornada, m'han despertat inquietuds i reflexions. Gràcies per la recomanació

    ResponElimina
  7. Hola marta!
    Jo tambe t'he trobat a faltar... De fet m'ha passat una mica com a tu, nomes que jo no he sabut posar-hi paraules.... Be una abraçada ben forta!!! Val la pena treballar per aquests ulls que ens miren amb ganes amb ganes de creixer... Petons.

    ResponElimina
  8. Hola! Jo vaig trobar aquest llibre darrere el naixement del meu primer fill -fa cinc anys- i va suposar la llavor de tot un procés que ara comença a germinar. També crisi professional. Reflexions, més llibres, reflexions, un viatge de sis mesos, reflexions i ara, tinc la sensació, que comence a arreplegar alguns fruits amb els meus alumnes de l'institut. És complicat però quan sents que tu també aprens amb ells... és que anem pel bon camí. Bentornada!!

    ResponElimina
  9. Te echábamos mucho de menos, Marta. Me alegro que retomes el blog. Un beso.

    ResponElimina