ELS CENT LLENGUATGES DELS INFANTS

Voldria compartir amb tots vosaltres el poema Els cent llenguatges dels infants d'en  Loris Malaguzzi. Ja sé que és molt conegut i que no estic aportant res de nou, però el vull publicar al blog per què el trobo preciós i és d'aquells que fa rumiar una estoneta. Si no l'heu llegit mai, us recomano que perdeu un momentet i el llegiu ja veureu que us agradarà.

Però el cent existeix

L’ infant
és fet de cent.

L’ infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres
de descobrir
cent maneres
d’ inventar
cent maneres
de somiar.

L’ infant té
cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta -nou.

L’ escola i la cultura
li separen el cap del cos.

Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’ escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia
d’ estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:
de descobrir el món que ja éxisteix
i de cent
li'n roben noranta - nou.

Li diuen
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.

Li diuen en definitiva
que el cent no éxisteix.

L’ infant diu:
Però el cent existeix.

Loris Malaguzzi

Si us ha agradat el poema i voleu saber més sobre en Loris Malaguzzi us deixo aquest link , un blog on trobareu força informació:

http://laeducacinenlosojosdelorismalaguzzi.blogspot.com/