Després d'un parell de setmanes sense publicar res i força desconnectada , tot sigui dit, ja torno a estar per aquí.
La veritat és que he passat uns dies una mica dolents a l'escola sobretot amb unes quantes companyes de primària que... bé, no ens entenem pedagògicament i quan veuen que intentes fer les coses d'una manera més activa, menys rígida, més motivadora i buscant que els nens siguin feliços a l'hora que aprenen , busquen com deixar-te en evidència , inclús arribant a fer mal ( què trist, oi?) . Així que, en tornar a casa, necessitava, en la mida del possible, desconnectar de qualsevol cosa relacionada amb la feina.
Però bé, no he tornat per explicar-vos els meus problemes , sinó per tornar a publicar cosetes i posar-me al dia ja que, segur , segur, m'he perdut un piló d'entrades xules i interessants ( a més d'un premi de la Magda que ja el posaré en una altra entrada).
Així que us deixo el poema de Nadal que començarem a treballar a partir de demà. Espero que algú li pugui fer servei.
.jpg)
Martonaaaaaaaaaa guapisimaaaaaaaaa que no et vull veure desanimada tot el contrari ehhhhhhh
ResponEliminaTu has d'estar ben satisfeta que fas una feina molt ben feta i molt motivadora pels nanos i això és el que realment conta !!!!
Vinga molts ànims i ENDAVANT !!!!
El poema no el coneixia i m'ha agradat moltíssim així que me'l guardo !!!
Molts petonets guapa i molta força !!!!
Molts ànims Marta, és difícil treballar en un ambient així però no podem deixar de lluitar per oferir una educació més adaptada als nens i nenes d'avui en dia i que els permeti viure més feliços el seu pas per l'escola!
ResponEliminaJo també té deixat un premi al meu bloc, ja que valoro molt les teves idees!
Una abraçada molt forta!!!
Un poema precioso, Marta. Por lo demás no te preocupes, gente así la hay en todos los coles, sólo hay que saber capear el temporal y procurar que no te afecte. Un saludo.
ResponEliminaPst!!! No deixis de ser com ets que fas una feina estupenda. Sí, et costarà però ho aconseguiràs, ja veuràs! Gràcies per les publicacions que ens fas. Molts ànims!!!! :) Petonets.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies a tots pels vostres ànims!! Sou molt macos!!!
ResponEliminaLa veritat és que ja estic més espavilada i m'he fet el propòsit de passar d'aquest tipus de gent.
Petonets per a tots.
Gràcies Marta!! M'ha fet molta il·lusió que penssèsis en mi!! Gràcies de debó!
ResponEliminaHe pogut llegir alguna de les teves entrades... he vist que no has passat massa bones setmanes!
El que et puc dir és que treballar en equip és molt complicat... i sempre et trobaràs a gent amb qui treballes més agust o menys. Tots aquests reptes tan si és treballar agust o no, ens ajudaran a aprendre coses i tenir més clar el que nosaltres volem ensenyar i el que volem inculcar als nostres alumnes.
No et sentis mai sola... pq tens a molta gent que lluita com tu i sobretot el teu grup classe que recordarà a una gran mestra!!
Nüria
Moltes gràcies Núria per les teves paraules d'ànim i pel consell. Ens anem llegint!!
ResponElimina