Vull compartir amb tots vosaltres un conte curt d'en Bernat Frío . A mi m'ha agradat molt i crec que és d'aquells que fa pensar . A veure que us sembla:
La MESTRA ha cridat :
-Silenci ! Calleu ! Exercici 6 de la pàgina 23 ! Silenci , he dit ! SILENCI !
Ho he comptat : era la quaranta-setena vegada que cridava avui . I he pensat : " Si continua així , em perforarà el cap , ho noto , farà un pet com un aglà . "
Tots ens hem posat a escriure a les nostre llibretes . Gairebé no ens atrevíem a respirar , em sembla que estàvem a punt d'ofegar-nos.
I després , la Maria ha deixat caure la goma.
- SILENCI ! - ha cridat la mestra - . Calleu i treballeu .
Aleshores m'he aixecat i he respirat tan fondo com he pogut . He mirat la mestra i he cridat:
-SILENCI ! Calli i deixi'ns treballar !
La mestra ha obert molt la boca i s'ha posat la mà al cor . I després ha tancat la boca , ha obert la boca , ha tancat la boca . . .
Hem entès que estava apunt d'ofegar-se . Ràpidament hem buscat una peixera i l'hem omplert d'aigua . Hem posat la peixera a sobre de la taula i la mestra s'hi ha capbussat . Nedava frenèticament a l'aigua i girava a tota velocitat mentre obria i tancava la boca . Feia bombolles.
Hem tornat a la feina . He acabat el meu exercici i deprés he escrit un text . Una història de pirates. Tot seguit , amb en David , hem buscat en un llibre informació sobre Marco Polo . I he pensat : " Si es queda una mica més a la peixera , encara tindré temps de fer matemàtiques . I potser , fins i tot , d'escoltar música ."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada